El referèndum de l’1 d’octubre del 2017 es va celebrar a Catalunya malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional i l’operatiu policial desplegat per impedir la votació. La jornada va deixar imatges de cues davant dels col·legis, urnes amagades, centres ocupats des de primera hora i càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en diversos municipis.
A Barcelona, un dels punts més recordats va ser l’Escola Ramon Llull, a la zona de l’Eixample, on agents antiavalots van intervenir per requisar material electoral. També hi va haver actuacions policials en altres centres de la ciutat, mentre els Mossos d’Esquadra aixecaven actes i tancaven alguns punts quan no hi havia concentracions que ho impedissin.
La tensió també es va fer visible a les comarques gironines. A Sant Julià de Ramis, al Gironès, la Guàrdia Civil va entrar al pavelló on havia de votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. L’entrada dels agents, amb portes i vidres trencats, va convertir aquell municipi en una de les imatges centrals de la jornada.
A les Terres de l’Ebre, la intervenció al pavelló firal de la Ràpita va deixar desenes de persones ateses. A Aiguaviva, també al Gironès, veïns concentrats davant del col·legi electoral van denunciar cops i empentes durant l’actuació policial. Els episodis es van repetir amb intensitat desigual en altres punts del país, de Barcelona a Lleida, de Tarragona a Girona.
El Govern espanyol defensava que el referèndum no tenia validesa jurídica perquè havia estat suspès pel Tribunal Constitucional. El Govern català, presidit per Puigdemont, el va mantenir i va activar un cens universal que permetia votar en qualsevol col·legi obert. Això va alterar el funcionament previst de la jornada i va generar problemes tècnics, però també va facilitar que moltes persones poguessin emetre el vot quan el seu centre havia quedat tancat o intervingut.
Segons els resultats comunicats per la Generalitat, van votar 2.286.217 persones, amb una participació situada al voltant del 43 per cent del cens. El sí a la independència va obtenir 2.044.038 vots, el no 177.547, i hi va haver 44.913 vots en blanc i 19.719 nuls.
El balanç sanitari també va marcar la lectura posterior del dia. El Servei Català de la Salut va xifrar en 1.066 les persones ateses entre l’1 i el 4 d’octubre en relació amb les càrregues policials. La majoria presentaven lesions lleus o contusions, tot i que també es van registrar casos de més gravetat. Entre les persones ateses hi havia ciutadans i membres de cossos policials.
La jornada va obrir una crisi política de gran abast. El 27 d’octubre, el Parlament va aprovar una declaració d’independència sense efectes pràctics immediats i el Govern espanyol va aplicar l’article 155 de la Constitució, amb el cessament del Govern de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions al Parlament.
El referèndum de l’1 d’octubre va quedar així com un dels episodis més determinants de la política catalana recent. Per a una part de la societat, va ser una mobilització per exercir el dret a decidir. Per a una altra, una votació sense garanties legals. El que no va quedar en discussió va ser l’impacte d’aquell diumenge als carrers, als jutjats i a les institucions catalanes i espanyoles.